2017 suma deu
Es pregunten: Com recaptem més? Sembla que pot ser una de les preguntes clau que es farà el nou govern de l’Estat. Ha iniciat un camí fa poc més d’un mes i l’acumulació de temes que han quedat aturats en els temps d’interinitat, fan de la urgència una partida de despesa obligada.
Hi ha una sentencia recent que iguala les indemnitzacions dels treballadors amb contracte temporal amb els de contracte indefinit en relació als dies: els temporals podran aspirar a una indemnització per finalització de contracte de 12 a 20 dies/any. És a dir, com els 20 dies/any dels acomiadaments per causes objectives. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ho avalen. Algú haurà de pagar més. També podrien donar-se increments en la Seguretat Social que paguen els treballadors, que paguen empreses, ambdues? El que sigui, serà. Es comenten unes bestretes d’impostos de societats que també faran caixa. Sumem-li també la necessitat imperiosa de fer pactes del nou govern amb l’oposició. Alguna concessió hi haurà. Això ens pot portar a la conclusió que caldrà pagar unes polítiques i part de les altres. S’haurà de finançar d’alguna manera.
Hem gaudit d’un temps sense canvis normatius. Ja no ho recordàvem. Les circulars del nostre web no demanaven ser estudiades tan sovint. Fi de vacances de lectura. Ara la funció continua amb moviment i el que ens falta per saber és el ritme i el to. La música serà present a les nostres vides. Va haver-hi uns moments en què pensàvem que, sense govern, tot funcionava. No es notava res de res.
Cap mancança, tranquil·litat i recuperació, lenta, però en clara pujada de xifres. S’anaven acumulant a l’armari de temes per resoldre moltes petites i grans coses que, ara, no tenen excuses per mantenir-se immòbils.
Una de les coses que ens venen al cap, l’ Impost sobre el Patrimoni, de supressió ajornada (el ministre Solves, fa vuit anys, ens ho va prometre…). No, segur que no serà ara, ja que és difícil renunciar a la copiosa bossa recaptatòria i a les autonomies, que poden jugar una mica amb aquest impost, els hi ve costa amunt la renúncia. L’actual President del nou Govern Espanyol ens deia fa cinc anys, “és un impost injust, inútil i obsolet”.
Doncs, així estem i seguirem aquest nou període. Amb una mirada quantitativa del nostre futur immediat. Molt per recaptar i molt per cotitzar. Esperem que sigui amb el màxim encert i es converteixi en un mal menor i conjuntural.
2017 suma deu. Tant de bo fos un any de qualificació excel·lent. Els que assessorem harem d’estar afinats per sumar-li algun punt a la nota dels nostres clients. La recaptació obligada per cobrir les despeses previstes ens farà patir una mica i cal anar amb cura per no oblidar cap pas, cap acció, que ens ajudi a assolir l’èxit.
Jordi Adell Herrera
